S'han trobat 447 resultats per viatgers de la gran anaconda.
Els viatgers de la Gran AnacondaEls Xamans, la connexió entre els humans i els esperits
En aquest capítol del programa parlem amb l'escriptor, editor i especialista en història i antropologia de les religions, Agustí Pàniker, ens introdueix en el món dels Xamans, aquests homes i dones intermediaris entre l'univers dels humans i el dels esperits. A l'espai "El somnis de Shitala".
També a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" us explicarem coses de "El lotus blau". Inspirat en el còmic homònim de Tintin el viatger i escriptor, Josep María Romero, ressegueix les passes del petit reporter belga per Shanghai.
Viatgem fins a Somàlia. Vet aquí la història d'un estat fallit de l'Àfrica oriental. A càrrec del viatger, periodista i escriptor, Sergi Ramis. A l'espai "Geografies".
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaLes joies naturals de Gabon, a l'Àfrica: els parcs nacionals de Luango i Lalopé
Descobrim alguns dels tresors de Gabon, a l'Àfrica, com els parcs nacionals de Luango i Lalopé, de la mà del conservacionista i viatger Xavier Surinyach. L'aventurer explica com ha resseguit l'ombra de l'elefant de selva, ha contemplat la dansa de les balenes geperudes i ha cercat hipopòtams practicant surf vora la costa. També ha passat per la capital, Libreville, la ciutat amb el consum de "champagne" per càpita més elevat del món.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEls ossos blancs i altres bestioles de l'Àrtic groenlandès
Torna amb nosaltres l'antropòleg i especialista en l'Àrtic Francesc Bailón amb noves vivències a Groenlàndia. Es tracta d'històries que s'expliquen entre els inuit groenlandesos, a l'espai "Pobles de l'Àrtic".
En Josep Maria Romero ens introdueix, en un nou relat, a la proliferació de les clíniques de cirurgia plàstica a Tailàndia. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa".
Farem "Literatura de viatges". El viatger, escriptor i editor Enric Soler ens proposta quatre lectures per fruir del món. A l'espai "Rius de tinta".
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaCom és viatjar per tot el món amb feres salvatges? La vida nòmada del Circ Raluy
Abans de viatjar a Hong Kong van anar a Singapur, a Malàisia, a Ceilan (ara Sri Lanka) i a Madagascar. I encara fins a les veïnes illes de la Reunió i Maurici. També havien recorregut l'Àfrica anglòfona, és a dir, la de l'est, amb Kenya i Tanganyika (després Tanzània). I s'havien endinsat una mica més al continent per recórrer Uganda. Viatjaven sempre a prop de les feres, aventureres com ells, i amb totes les atraccions ben emmagatzemades en vells carros de fusta. Al capdavall, els carros eren alhora el mitjà de transport i la llar. Des de molt antic, el Circ Històric Raluy ha tingut l'ànima nòmada i viatgera. També pionera. Quan van aterrar a l'illa de la Reunió la gent no sabia que era un "circ". Igual que a Madagascar, els malgaixos no n'havien vist mai cap. "Es tornaven bojos per entrar", recorda Carlos Raluy, un dels fundadors del circ. Igual que la gent de Kènia o Tanzània que es recargolaven i es tiraven per terra quan veien els pallassos. El Circ Històric Raluy, amb Carlos Raluy, fundador.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaLes illes Fiji, un arxipèlag d'illes volcàniques enmig d'un mar de corall de l'oceà Pacífic
Per als fijians el món queda molt lluny. "Tenim un mapa a casa de les illes del Pacífic sud", diu el periodista i reporter Lluís Crous. "És una mapa tot blau, amb uns piquets." No només el món els queda lluny als fijians; per a molts d'ells, fins i tot moure's d'una illa a l'altra de l'arxipèlag és una quimera. Les illes Fiji és un dels 14 estats insulars de l'oceà Pacífic. La majoria d'ells tan petits que no tenen capacitat per autoabastir-se, un problema que els obliga a dependre d'altres estats més grans com Austràlia o Nova Zelanda. Però no és l'únic problema, n'hi ha més. Per exemple, la carència d'aigua potable. "Tan maques com son aquestes platges", diu en Lluís, que hi ha viscut més d'un any, "i com és possible que no tinguem aigua per beure?". Les Fiji són, en efecte, un arxipèlag d'illes volcàniques enmig d'un mar de corall amb molts problemes i mancances. Però "seria absurd dir que no estàs de conya amb una palmera sobre el cap, estirat en una hamaca, la sorra blanca i el mar de color verd", reconeix en Lluís Crous, malgrat tot. I ens confia a cau d'orella: "No havia vist mai tants peixos de colors junts."
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaL'extrem oriental de Rússia, Txukotka és un món a part
Nou fusos horaris separen la península de Txukotka de Moscou. A l'extrem oriental de Rússia, Txukotka és un món a part. Un territori remot i inhòspit on s'enregistren algunes de les temperatures més baixes del planeta. Per això la Unió Soviètica hi va situar alguns dels seus gulags, els camps secrets de treball i de càstig per als proscrits del règim. En aquest cas, dedicats a l'extracció d'or i plata al complex miner de La Coupole. Però llevat dels gulags, els txuktxis, els habitants originaris de la península, han viscut a Txukotka, al marge de tot, durant segles. Poca gent en sabia res, abans que Iuri Serguéievitx Ritkheu, figura de la literatura universal, escrivís "El darrer xaman txuktxi", conegut com "la Bíblia dels txuktxis". Es tracta d'una biografia novel·lada del seu avi, el xaman Mletkin, precedida d'un recull de les tradicions i llegendes d'aquest poble. Després va arribar el magnat rus, oligarca del petroli, Roman Abramóvitx, convertit en benefactor accidental d'aquesta gent mentre va ser governador de Txukotka, entre els anys 2001 i 2008. Els txuktxis, amb Josep Lluís Alay, professor d'Història d'Àsia a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaL'Afganistan de fa cinquanta anys, passar-hi un hivern i aprendre a viatjar
Ana Maria Briongos volia canviar el món el dia que se'n va anar de casa, cap a l'Índia, ara fa cinquanta anys. "Hi havia la il·lusió de no haver de fer el que havíem vist fer als pares, absorts per la feina", recorda. Amb aquesta il·lusió, molts joves de l'època van emprendre un viatge iniciàtic, a la recerca d'alguna altra cosa, potser d'un guru que els ajudés a trobar un sentit diferent a la vida. Però l'Ana Maria Briongos va trigar 30 anys a arribar a l'Índia, perquè es va encallar molt abans d'arribar-hi, a l'Afganistan. "Vaig trobar un país tan extraordinari, tan sorprenent i tan agradable que m'hi vaig quedar. Era com si hagués tornat dos mil anys enrere. Estava a dins d'un pessebre". A l'Afganistan, Ana Maria Briongos era el tercer sexe. El fet de ser occidental li permetia accedir al món dels homes, i el de ser noia, al de les dones. La seva vivència va quedar plasmada al llibre "Un invierno en Kandahar", un hivern del qual ara en fa cinquanta anys. El viatge iniciàtic d'Ana Maria Briongos a l'Afganistan.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaSomalilàndia, un "no-país" on és difícil moure's i on s'ha d'esquivar el perill constant
No és pas fàcil viatjar per Somalilàndia: no hi ha targetes de crèdit, no hi ha caixers automàtics, no hi ha cap possibilitat de rebre o enviar res, i no hi ha representació consular. Somalilàndia és un "no-país", un país amb tota l'estructura pròpia d'un estat però sense l'atribut imprescindible: el reconeixement internacional. Tampoc hi ha semàfors, si bé és cert que no hi ha gaire trànsit rodat. En un país del desert la major part de vehicles són camells, un mètode de transport ben normal. Arreu hi ha ramats de camells, i camells espigolant per aquí per allà; la carn és de camell, i la llet i el formatge, de camella. El camell també és un dels principals productes d'exportació. Somalilàndia tampoc és un viatge dels més segurs, segons reconeix Jofre Rocabert: "No pots descartar -diu- que no estiguis en perill." De fet, quan et mous pel país és imperatiu que t'acompanyi una "special protection unit". L'islam és una part fonamental de la identitat somali. Per exemple, els xoca molt la tolerància europea. "Tot i ser, en general, molt bona gent -explica en Jofre-, hi ha qui és bastant obert amb el que farien als cristians.... si se'n trobessin algun". I malgrat tot, en Jofre Rocabert hi va anar. Viatge a Somalilàndia, amb Jofre Rocabert, investigador de la Universitat Politècnica de Zuric.
Acompanya'ns a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaViatge al al cor del Caucas, a l'Azerbaidjan
Prop de Stepanakert, capital de l'Alt Karabakh o República d'Artsakh, s'alcen dues figures de roca volcànica que representen dos camperols armenis. La gent els coneix com en Tatik u Papik, és a dir, "l'avi i l'àvia". L'escultura es diu "Nosaltres som les nostres muntanyes" i es considera una reivindicació de l'armenitat de la terra on s'ubica, al cor del Caucas, a l'Azerbaidjan. Els karabakhians creuen que la seva cultura ve de les muntanyes, per això l'any 1991 van aprovar en referèndum proclamar la República d'Artsakh. Es tracta d'un territori rebel per l'Azerbaidjan, sense reconeixement de la comunitat d'estats a escala internacional. En canvi, pels armenis és un estat independent de facto. Tant és així que fan servir el dram, la moneda armènia, malgrat que això faci enfadar els azerbaidjanesos. Viatge a l'Alt Karabakh, amb Jofre Rocabert, investigador.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaGroenlàndia és un dels països del món on més s'escolta la ràdio
Groenlàndia és un dels països del món on més s'escolta la ràdio. Es tracte, sobretot, d'una qüestió de necessitat. Per la ràdio s'anuncien tots els canvis meteorològics, també l'estat del gel o si algun os polar s'acosta més del compta a alguna població. Els inuit s'escolten la ràdio tant com hi participen per exposar-hi les seves consideracions. Els seus comentaris son vitals per l'harmonia de la vida quotidiana en les comunitats. Per exemple, quan es produeix un "White out" i tot esdevé blanc. Talment com si els déus haguessin esborrat el món, deixant en el seu lloc una boira espessa i encegadora. Els inuit ho temen, sobretot quan son de cacera o enmig d'un viatge, perquè no és possible distingir entre cel i terra i es fa impossible avançar per la neu o el gel amb seguretat. Llavors, els gossos esdevenen vitals per seguit endavant. Encara que tampoc els vegis.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEl Tibet fora del Tibet
Bingling és un conjunt de coves excavades en ple espadat sobre el riu Groc, a la Prefectura Autònoma Hui de Linxia, província xinesa de Gansu. En realitat es tracte d'un complex monàstic budista habitat, segles enrere, per monjos eremites que beneïen als viatgers de la Ruta de la Seda. El complex compta amb un buda, de trenta metres, esculpit directament a la roca del penya segat. Tant la imatge com les coves, estan unides per un entramat de passarel·les penjades al buit. Un xic hipnòtic tot plegat. Som en un Tibet fora del Tibet. Un país budista-tibetà que s'estén per les regions d'Ambdo i Kham, a l'oest de la Xina. Bingling és només un exemple dels temples i monestirs que hi ha escampats arreu. Labrang n'és un altre exemple. Es tracte del monestir tibetà més important fora del Tibet. De fet, és una ciutat. El Tibet fora del Tibet, amb el periodista de viatges, Xavier Moret.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda"
Els viatgers de la Gran AnacondaEl tast de la Gran Anaconda: Bingling, un complex monàstic budista enmig de la Ruta de la Seda
Bingling és un conjunt de coves excavades en ple espadat sobre el riu Groc, a la Prefectura Autònoma Hui de Linxia, província xinesa de Gansu. En realitat es tracta d'un complex monàstic budista habitat, segles enrere, per monjos eremites que beneïen els viatgers de la Ruta de la Seda. El complex compta amb un buda, de trenta metres, esculpit directament a la roca del penya-segat. Tant la imatge com les coves estan unides per un entramat de passarel·les penjades al buit. Un xic hipnòtic tot plegat. Som en un Tibet fora del Tibet. Un país budista-tibetà que s'estén per les regions d'Ambdo i Kham, a l'oest de la Xina. Bingling és només un exemple dels temples i monestirs que hi ha escampats arreu. Labrang n'és un altre exemple. Es tracta del monestir tibetà més important fora del Tibet. De fet, és una ciutat. El Tibet fora del Tibet, amb el periodista de viatges Xavier Moret.
Els viatgers de la Gran AnacondaEl camí dels bons homes: des de Berga fins al castell de Montsegur
En Joan Portell mai s'hauria pogut imaginar que es trobaria cara a cara amb un llop. Aquell dia havia sortit de Berga pel GR 107, tot resseguint les passes dels bons homes, coneguts com a càtars, fins al castell de Montsegur, a l'Arieja, Occitània. Feia poc que havia nevat, i en Joan es va passar hores i hores caminant amb la neu fins més amunt dels genolls. Cada passa era un martiri. Gairebé emulant l'esforç d'aquella gent que, de l'esforç i la humilitat, en van fer una virtut. Encara que això els havia d'acabar costant la vida. El camí és solitari i travessa paisatges espectaculars, feréstecs. És un camí transformador. En Joan anava xino-xano, sol. Passat el refugi Estasen, al Pedraforca, la pista comença a tirar amunt, pràcticament enfocant el Cadí. Va ser en un revolt quan en Joan va sorprendre aquell animal, de pel gris, mirant-lo de fit a fit. El camí dels bons homes, amb el viatges i pedagog, Joan Portell.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaEls matriarcats de l'Àrtic: les dones inuit
"Sobre el 'kule' es va edificar la cultura dels inuit", afirma l'antropòleg Francesc Bailón. El "kule" era un llum d'esteatita que s'alimentava amb greix de foca i balena. Les dones inuit tenien com a tasca exclusiva tenir-ne cura, mantenir-lo sempre encès. Però no només servia per cuinar, il·luminar, escalfar o assecar les pells; el "kule" representava, sobretot, l'ànima de les llars inuit. Vet aquí la gran responsabilitat de la mare, l'àvia o la filla. A Groenlàndia, com també en molts altres països i societats de l'Àrtic, les dones són les que porten la veu cantant a la llar. Amb alguna excepció. Francesc Bailón ha conegut dues dones inuit caçadores, una feina gairebé sempre exclusiva dels homes. Una d'elles, la Teresia, es considera la dona més dura del món, capaç de caçar a temperatures tan extremes que ningú més pot suportar-les. La Teresia viu a Ittoqqortoormiit, un lloc remot a la costa est de Groenlàndia, just on Bailón va batre el seu rècord de fred: 68 ºC sota zero. Ni tan sols el termòmetre que portava a la butxaca el va resistir.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".
Els viatgers de la Gran AnacondaL'arxipèlag de les Geòrgia del Sud
L'arxipèlag de les Geòrgia del Sud ha estat un lloc mític en la vida d'algunes persones: les colònies de pingüins més grans del món, grans concentracions d'elefants i de llops marins... Aquest petit grup d'illes, gairebé equidistants entre les Malvines/Falkland i l'Antàrtida, suren solitàries enmig del blau profund de l'Atlàntic sud. "L'arxipèlag de les illes Svalvard", afirma Oriol Alamany, "són els Alps posats enmig del mar. Geòrgia del Sud és l'Himàlaia. Quan veus les primeres punxes, sents l'emoció de dir: "Estic arribant al cul del planeta. Tens la sensació d'arribar a un lloc remot". I encara te un al·licient més. A Geòrgia del Sud, hi ha la tomba d'Ernest Shackleton. L'explorador polar angloirlandès que va aconseguir fer tornar a casa sana i estàlvia tota la tripulació de l'Endurance, després que el vaixell va acabar esclafat pel gel de la banquisa antàrtica i de viure aïllats durant dos anys. Una heroïcitat que qui arriba a Geòrgia del Sud recorda tirant un rajolí de whisky sobre la tomba de l'aventurer. Viatge a Geòrgia del Sud, la terra dels pingüins, amb Oriol Alamany, fotògraf de natura i viatges.
Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la Gran Anaconda".